Alara, aquela empega !
Te la conti...
Arribi sul quai de la gara, que per un
còp soi plan a l'ora (enfin aurèm polgut avèr lo tren de cinc oras
vinte mas non, prenguèrem lo de cinc oras cinquanta), crompèri ma
tilheta, corrèri pas brica, èri tota tranquileta. Amb las filhas
esperàvem lo tren, qu'aviam plan reparat l'endrech ont s'arrestariá
e ont la pòrta se devriá dobrir davant nos, per pas èsser
quichadas per lo mond, e subretot, per aver de plaças assetadas per
quatre, per poder mièlh trabalhar amb los ordenadors (pietat mon
Dieu fasètz qu'aurèm de plaças per trabalhar!).
E vaquí que lo tren arriba, e que
s'arresta QUASI davant nosautres, e que sèm QUASI las primièras per
montar. Doncas esperàvem per montar, e aquí sonque davant ieu,
pegada contra mon espatla, amb son poooolit parapuèja, son poooolit
mantèl colorat, sos pooooolits pels blonds plan penchenats, plan
regdes, i aviá la BOnassa (per demorar cortesa!).
Daissa passar un persona, doas
personas, tres personas, quatre personas e encara e encara e aquó
contunha encara e encara coma o diriá Francis...
« Non mas va far passar tota la
gara coma aquó ? » me poguèri pas empachar de dire...
« Se calameeeejam, tot lo mond
va montaaaaaar » me respond d'un ton coma se parlava a una
debila, que mancavi de li metre un carpan !
« QUÉÉÉÉ ???? »
racavèri.
Lo
DRAC se desrevelha... Mas ma paure, vas comprene ta dolor...
« Non
mas, se cal destendre èèè, es sièis oras èèè, es la fin de la
jornada èèè, es acabada èèè » me respondiguèt encara mai
amb un ton mai que mai debil.
« AAAAA
NON, es pas acabada per ieu, se vei que coneisses pas la Maria-Joana,
per ieu es sonque la debuta de la jornada, comença ara... Alara
bolega ton bol, d'aquí sulpic abans que t'empegue lo carpan que
t'espera dempuèi la primièra marcha del tren... Bona serada ».
BBBOnassa !